ABANS
L’Aina presentava una maloclusió severa perquè la canina superior dreta li havia quedat encallada al paladar, i encara conservava la de llet. A més presentava una sobremossegada important (les incisives superiors trepitjaven en excés les inferiors), les dents del costat esquerre no li encaixaven correctament, i el somriure quedava afectat per una sobreexposició de geniva.

DESPRÉS
En aquest cas vam utilitzar el Sistema Damon, ja que ens va permetre traccionar el caní definitiu que havia quedat encallat, a la vegada que anàvem resolent la sobremossegada i fent engranar el costat esquerre. Finalment ha quedat un somriure perfectament simètric i amb una exposició ideal de geniva, amb la canina dreta al seu lloc, i una correcta relació entre les dents superiors i les inferiors al llarg de tota l’arcada.