Quina funció fan els “ataches” en un tractament d’Invisalign?

Al blog anterior vam parlar del Sistema Invisalign, i explicàvem que no només es tracta d’alineadors transparents, sinó que sempre van acompanyats de petits empastes que col·loquem de manera temporal mentre dura el tractament.

Els alineadors transparents necessiten punts on sostenir-se per a dur a terme certs moviments, que d’altra manera seria molt complicat que es produïssin. Hem de pensar que els alineadors no estan enganxats a les dents, com sí que ho estan els brackets convencionals, i si no troben on recolzar-se, rellisquen per la superfície de la dent, i no poden forçar a moure-les.

Fem els ”ataches” amb el mateix material que els empastes dentals, que és una resina composta o composite modelable, que endureix quan s’hi aplica llum. Tot i que són del mateix color que les dents, i per tant queden molt dissimulats, per estètica sempre intentem no posar-ne a les dents anteriors, i si no ho podem evitar intentem col·locar-los a la cara interna de la dent. Tot i això, a vegades no hi ha més opció que col·locar-los en zona estètica, i per aquesta raó diem que no és un tractament invisible completament.

Sempre planifiquem els ”ataches” virtualment de manera personalitzada, i són de diferents mides i formes segons el tipus de dents a moure, i els moviments que s’hagin de fer. Per enganxar-los a les dents utilitzem una plantilla perquè quedin exactament on hem planificat, i fer-ho és un procediment relativament senzill, i que no requereix cap tipus d’anestèsia:

1. Es neteja la superfície de les dents.
2. Insertem les plantilles juntament amb el composite.
3. Endurim el composite amb la llum LED que s’utilitza pels empastes.
4. Retirem les plantilles i pulim els excessos.

Durant el tractament no són gens molestos. El primer dia poden fer una mica de nosa pel fet que les galtes i els llavis no hi estan acostumats, però l’adaptació és molt ràpida i gens feixuga. A més, pràcticament sempre estan coberts pels mateixos alineadors i per tant no rasquen ni ocasiones ferides.

Pot ser que al llarg del tractament haguem de posar, treure o canviar algun “atache”, i per això disposem de tantes plantilles com canvis requereixi el cas. Al final del tractament retirem tots els “ataches”, i polim les superfícies de les dents perquè no quedin restes de composite. Aquest també és un procediment gens nociu perquè utilitzem freses molt toves que no són capaces d’erosionar l’esmalt dental, sinó només la resina composta.